30 anys de democracia.

¿ Habremos aprendido del pasado?.

Un pueblo que olvida su pasado no tiene futuro.

Avui, diumenge 26 d’abril, s’ha celebrat a la sala de plens de l’Ajuntament de Corbera de Llobregat el 30 Aniversari dels Ajuntaments democràtics.

Des del Grup Independent d’Urbanitzacions, hem procedit a la lectura del següent manifest, per mostrar el nostre agraïment a tots els Alcaldes/Alcaldesses, Regidors/Regidores que han fet possible aquests 30 anys de democràcia a Corbera de Llobregat.

30 anys de democràcia

L’any 1979 per primera vegada a la nostra història, tots els ciutadans majors d'edat, homes i dones, van poder votar els seus representants municipals.

Avui, 30 anys després, des del Grup Independent d’Urbanitzacions volem reconèixer a tots els homes i dones que han fet possible amb el seu treball i dedicació la recuperació de la llibertat.

Va ser a l'Atenes de Pericles (495 a. C.- 429 a. C.), a on es va establir l'Assemblea com a òrgan consultiu que permetia la presa de decisions relacionades amb el Govern, a l'assemblea podien participar tots els homes lliures majors d'edat que no fossin estrangers, per tant comprovem què les dones hi quedaven excloses, i constatem que en els seus inicis la democràcia tampoc era perfecta.

Existia la “isegoría” o dret de tots a parlar per igual, això permetia que qualsevol ciutadà, gràcies als seus raonaments, pogués convèncer als altres que la seva proposta en relació amb el desenvolupament de les accions de govern era la millor, i així, posteriorment, veure realitzada la seva aplicació.

Cada any s'escollia un cap de govern i, si aquest no complia degudament amb les seves funcions, podia ser enviat a l'exili i fins i tot ser executat.

Deia Plató, que la democràcia era un dels pitjors règims polítics que existien, perquè era el que més s'allunyava del règim ideal: aquell en el qual solament governa un, el filòsof, el més savi.

La paraula democràcia significa “poder popular”, i de la democràcia Abraham Lincoln va dir que “és el poder del poble, per al poble i pel poble”. Per tant l'ideal democràtic, seria aquell en el qual, dins d’una societat cada individu pogués prendre part a totes les decisions del sistema polític.

Avui dia, la democràcia és considerada com el sistema polític que millor garanteix el respecte als Drets Humans i, amb això, la dignitat de les persones.

Josep M. Esquirol va dir: “La democràcia és una institució fràgil, per això fa falta respectar-la” i nosaltres afegiríem: que és obligació de tots nosaltres fomentar-la.

Per acabar, des del Grup Independent d’Urbanitzacions ens agradaria agrair de nou el treball de tots els Alcaldes/alcaldesses i Regidors/regidores de Corbera de Llobregat què durant els últims trenta anys han cuidat de la democràcia i volem encoratjar als que vindran en el futur per continuar cuidant i fomentant la nostra democràcia.

25 ANYS DE RADIO CORBERA?????

Aquests dies celebrem l'aniversari de la nostra ràdio, i coincideix amb la nova fira Innova que se celebra a la nostra població.

De tots és coneguda la sensibilitat del nostre consistori en temes de comunicació, però el ometre un acte tan significatiu com aquest, dóna mostra de l'interès que té en potenciar aquest mitjà.

Ni una sola pancarta, ni un estand, ni la història de les seves veus, ni de les seves imatges, una oportunitat perduda per donar a conèixer aquest vincle tan unit al nostre poble.

Esperem que no sigui el preludi del seu futur, tan transparent que ni s'ha vist.

Fira Innova

La Fira Innova, ha iniciat el seu camí, és d'agrair la voluntat dels participants, el seu esforç i sacrifici, per estar presents, però d'Innova-r, no hem pogut veure res.

Ens vam donar una volta pel recinte, i sincerament, els estands donaven goig, però trobem a faltar expositors amb novetats en el mercat.

Si el que es pretenia era fer una mostra de comerciants, doncs això, Fira del Comerç de Corbera, potser d'aquesta manera la representativitat hagués estat més nombrosa

Malgrat això, és un bon intent de potenciar l'activitat en el nostre municipi, desitgem que la seva continuïtat, i ampliació, tingui una estabilitat en el futur.

LA REVOLUCIÓ

Aquest article no és nou, però cada vegada que observo el treball de l'ajuntament, em ve a la memoria.

A la meva habitació el llit era aquí, l´armari allí i la taula al mig.

Fins que aixó em va avorrir. Vaig posar aleshores el llit allí i l´armari

aquí.

Durant un temps la novetat em va animar. Peró l´avorriment va acabar

tornant.

Vaig arribar a la conclusió que l´origen de l´avorriment era la taula, o, més ben dit, la seva situación central i inmutable.

Vaig traslladar la taula allí i el llit al mig. El resultat va ser inconformista.

La novetat em va tornar a animar, i mentre va durar em vaig conformar amb la incomoditat inconformista que havia causat. Ja que va passar que no podia dormir amb la cara girada cap a la paret, posició que sempre havia estat la meva preferida.

Peró al cap d´un cert temps la novetat va deixar de ser-ho i només va quedar la incomoditat. De manera que vaig posar el llit aquí i l´armari al mig.

Aquesta vegada el canvi va ser radical. Ja que un armari al mig d´una habitació és més que inconformista. És avantguardista.

Peró al cap de cert temps...Ah, si no fos per aquest “ un cert temps”. Per ser breu, l´armari al mig també va deixar de semblar-me una cosa nova i extraordinària.

Calia dur a terme una ruptura, pendre una decisió determinat. Si dintre d´uns límits determints no és possible cap canvi veritable, aleshores s´han de traspassar aquests límits. Quan amb l´inconformisme no n´hi ha prou, quan l´avantguarda és ineficaç, s´ha de fer una revolució.

Vaig decidir dormir dins l´armari. Qualsevol que hagi intentat dormir dins un armari, dret, sap que tanta incomoditat no permet dormir en absolut, per no parlar dels peus inflats i de la columna adolorida.

Si, aquesta era la decisió correcta. Un èxit, una victòria total. Ja que aquesta vegada “un cert temps” també és va mostrar impotent. Al cap d´un cert temps, doncs, no sols no havia arriba a acostumar-me al canvi – és a dir, el canvi continuava sent un canvi- sinó que, al contrari, cada vegada era més conscient d´aquest canvi, ja que el dolor augmentava a mesura que passava el temps.

De manera que tot hauria anat de primera si no hagués estat per la meva capacitat de resistència física, que va resultar tenir els seus límits.

Una nit no vaig poder més. Vaig sotir de l´armari i em vaig fica al llit.

Vaig dormir tres dies i tres nits d´una tirada. Després vaig posar l´armari acostat a la paret i la taula al mig, perqué l´armari al mig em molestava.

Ara el llit és un altre cop aquí, l´armari allí i la taula al mig.

I quan l´avorriment em fastigueja massa, recordo els dies en qué vaig ser revolucionari.

Slawomir Mrozek

DESPROPÒSITS DESPROPORCIONATS AMB UNA INAUGURACIÓ VIRTUAL!

Dissabte, quatre d’abril a les 12.00 hores es va realitzar la inauguració del camp de futbol, malgrat que a la web municipal la data que apareix és el catorze d’abril?

Hem de dir, que si algú espera veure un camp completament acabat quedarà molt decebut, ja que només hi ha “nova herba”.

La pluja dels darrers dies ja ha convertit en inaccessible una part important del perímetre del camp i a més encara no hi ha enllumenat.

En aquest “nou camp” acabat d’inaugurar, els membres de la Societat Atlètica Corbera (SAC) hauran de realitzar la seva preparació en “fila índia” donada l’escassíssima amplitud de la pista perimetral, podríem parlar també dels passos de tub, de la fermesa del ferm, etc, però hi ha coses que són tan obvies!

L’Equip de Govern ha convidat totes les entitats del municipi a la inauguració, però el Club de Futbol Corbera no assisteix, quina mena de celebració es pot fer sense l’assistència dels seus principals impulsors? No es podia haver triat altra data que no coincidís amb els horaris de competició dels jugadors del CFC?

Celebrar una inauguració d’un projecte inacabat, ens sembla una actitud absurda i a més demostra una gran irresponsabilitat a nivell polític. Per què s’ha fet d’aquesta manera? Per sortir a la foto?

L’Alcalde ha fet un discurs fred i molt impersonal. No entenem com ha pogut pronunciar-lo sense ruboritzar-se, ja que faltaven moltes persones implicades en aquest municipi des de fa molts anys, algunes no han pogut assistir i d’altres no han volgut fer-ho, per no ser còmplices d’aquesta parafernàlia mediàtica.

Voldríem fer un apunt del discurs del senyor Alcalde: quan ha parlat als assistents del finançament de les obres del camp per part de la Diputació, ha oblidat fer esment d’un detall important, el seu Equip de Govern al seu dia va renunciar a catorze subvencions que beneficiaven a moltes més persones que les usuàries del propi camp.

Som conscients que mai es pot acontentar tothom, però amb aquesta actitud es demostra una vegada més que l’Equip de Govern només intenta augmentar “l’ego” del propi Equip de Govern.